El Servei de Política Lingüística (SPL) i els Cinemes Illa Carlemany regalen 20 entrades per veure la pel·lícula Millennium 3 en català. El tercer lliurament de la trilogia basada en les novel·les de Stieg Larsson s’estrenarà divendres que ve als mateixos cinemes d’Escaldes-Engordany.

Només es donarà una entrada per persona, no s’admeten reserves i els tiquets es poden recollir des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda a l’SPL (casa Motxilla, placeta de Sant Esteve, al nucli antic d’Andorra la Vella).

Andorra, capdavantera en espectadors

Segons les dades ofertes per la Generalitat de Catalunya, els Cinemes Illa Carlemany són els que han aconseguit més espectadors en la primera setmana de projecció de la versió en català de pel·lícula d’animació Arthur i la venjança d’en Maltazard. Per tant, ha estat la millor còpia de les 22 en català que s’han estrenat als territoris de parla catalana (els exhibidors andorrans formen part del mateix circuit que els cinemes catalans i balears). També van tenir uns resultats positius els Cinemes Modern amb la cinta Nico, el nen que somiava volar. En aquest cas els cinemes d’Andorra la Vella van assolir el segon lloc en nombre d’espectadors (també d’entre les 22 còpies) en la primera setmana d’exhibició. Finalment, Planet 51 (Cinemes Illa Carlemany) va estar cinc setmanes en cartellera i també va ser la segona còpia més vista.

Aquestes dades confirmen la bona acollida que estan tenint a Andorra els films emesos en llengua catalana.  

El Servei de Política Lingüística ha presentat els resultats de l'enquesta Coneixements i usos lingüístics de la població d'Andorra. Situació actual i evolució (1995-2009), elaborat pel Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans. El treball es pot consultar, en versió completa i resumida, a l'apartat del web El català a Andorra (Dades sociolingüístiques).

Les conclusions i valoracions del treball són les següents:

Tenint en compte la tendència marcadament negativa que va reflectir l’enquesta de l’any 2004, els resultats del treball del 2009 mostren que aquesta tendència s’ha frenat i fins i tot es constata una evolució ascendent de l’ús del català. Si el 2004 la llengua més utilitzada era el castellà (43%), seguida del català (40,5%), ara s’ha capgirat la situació: el percentatge de temps que es fa servir el català és del 42% (+1,5%) mentre que en el cas del castellà és del 41,5% (-1,5%).

No obstant això, agrupant els tres àmbits que impliquen una freqüència d’ús més alta (a casa, amb els amics i a la feina), la llengua més utilitzada és el castellà, que es manté estable, igual que el català.

Pel que fa al coneixement del català, els resultats són semblants als de l’any 2004 i en general són bons.

El català creix i és la llengua més present en determinats àmbits (a l’Administració pública, a la banca i les assegurances, en l’atenció mèdica, a les botigues minoristes i a la feina) i és menys present en la comunicació a la llar, amb el amics i en algunes relacions amb el món socioeconòmic com els grans magatzems, el transport públic i els restaurants, tot i que l’ús en aquests espais també s’ha incrementat.

Hi ha un contrast important entre els àmbits favorables a la llengua catalana, àmbits més aviat institucionalitzats, d’una certa formalitat, en què l’atenció als ciutadans es fa en la llengua oficial –com ara l’Administració pública, el metge i els bancs (70% d’ús)–, i els desfavorables, més individualitzats i relacionats amb els serveis i el lleure –com els grans magatzems, on el 56% de la població hi parla només en castellà i on el personal que treballa de cara al públic l’atén gairebé sempre en castellà–.

En aquest sentit, cal insistir en la conscienciació dels catalanoparlants perquè no canviïn de llengua i en la dels empresaris perquè l’atenció als clients i usuaris es faci d’entrada en la llengua oficial. Precisament perquè en general hi ha un bon nivell de català pel que fa a entendre’l i parlar-lo, i atès que en alguns àmbits com l’Administració pública i els bancs es demostra que el 70% dels ciutadans s’hi relacionen en la llengua oficial, cal incidir en aquests sectors desfavorables per trencar aquesta bipolarització i perquè la garantia d’atendre en català que estableix la llei sigui efectiva. Alhora, cal persistir en el missatge que si els catalanoparlants fan servir una altra llengua als bars, als restaurants, a les discoteques, als grans magatzems, etc., no s’afavoreix que disminueixi la percepció que el català només és la llengua oficial.

Malgrat que el canvi de llengua és molt habitual, el percentatge de persones que només parlen en català creix en tots els àmbits (casa, feina, perruqueria, banc, gestoria, metge, Administració, i de manera molt important a les botigues i al transport públic), fins i tot en els que són més desfavorables (bars, pubs, discoteques, restaurants, grans magatzems); l’excepció és amb els amics, en què el català perd un punt respecte del 2004. Cal continuar insistint que els catalanoparlants no canviïn de llengua ja que el 52% de la població total, quan inicia una conversa, ho fa en català (en el cas de la població catalanoparlant el percentatge és del 92,5%), però si el receptor de la conversa contesta en una altra llengua, en un 79% dels casos l’emissor canvia de llengua i només el 20% continua la conversa en català (el percentatge de catalanoparlants que continuen la conversa en català és del 28%). Els joves canvien de llengua majoritàriament i cal insistir en aquest segment de la població per revertir aquesta situació amb iniciatives que promoguin el català com a llengua atractiva per al jovent, de comunicació habitual.

El castellà es pot acabar consolidant com la lingua franca per a la comunicació individualitzada entre parlants de llengües diferents; per a la comunicació entre un castellanoparlant i un lusòfon, per exemple, però també per a la comunicació entre un catalanoparlant i un lusòfon, i fins i tot per a la comunicació entre un catalanoparlant i un francòfon. (Els francesos i especialment els portuguesos assoleixen un indicador del castellà netament superior al del català.) En canvi, sense una consciència lingüística forta, el català podria quedar arraconat en els àmbits prestigiats, institucionalitzats.

Especialment rellevant és la recuperació del primer lloc del català a la feina, un àmbit que ocupa bona part del nostre temps. En un moment de crisi econòmica com l’actual, el català representa un plus de qualitat per trobar feina, per millorar les perspectives laborals, i cal transmetre aquesta idea d’oportunitat per obrir portes, sobretot a les persones empleades en sectors en què el català és gairebé inexistent (com la construcció) i que s’han vist obligades a canviar d’orientació professional.

El fet d’entrar a treballar en una o altra ocupació laboral és una variable determinant a l’hora d’entendre l’entorn laboral com un instrument bàsic que afavoreix o no la utilització del català de manera regular. La majoria de les persones que treballen en organismes financers o assegurances, professions liberals, Administració pública, parapúbliques i ensenyament diuen que a la feina parlen només en català (sectors en què hi ha més presència de persones de nacionalitat andorrana), mentre que en el sector de l’hoteleria i la restauració i el sector industrial i de garatges diuen en una proporció més alta que parlen en castellà (encara que una part important combina català i castellà o amb altres llengües), i en el sector de la construcció i annexos predomina el castellà sol i el castellà combinat amb altres llengües (en aquests sectors hi treballen en una proporció més gran persones de nacionalitat espanyola, portuguesa i del grup d’altres nacionalitats); en el sector de la sanitat més de la meitat afirmen que parlen en català i castellà, i en el sector del comerç un 37% també afirma que combina les dues llengües, un 33% parlen només en castellà i un 16% només en català.

Pel que fa a la llengua més utilitzada a casa, el català perd 1 punt i se situa en el 30%, el mateix percentatge de gent que té el català com a llengua materna. El castellà perd 3 punts després de pujar-ne 5 el 1999 i 5 més el 2004, i queda en el 36% (la llengua materna arriba al 44%). El bilingüisme català-castellà i el portuguès pugen 2 punts.

Tot i el català com a llengua familiar ha retrocedit a causa dels fluxos migratoris, l’ús exclusiu del català a les llars s’incrementa lleugerament i, sobretot, es detecta un procés de transmissió lingüística intergeneracional a favor del català: el 47% de les persones que viuen amb algun dels fills a la llar els parlen en català i el 43% ho fan en castellà. Hi ha una tendència a transmetre el català fins i tot quan no és la llengua materna: gairebé la totalitat de les persones de llengua materna catalana parlen als seus fills en català i també ho fan el 45% dels que tenen com a llengua materna el castellà i el 41% dels que tenen el francès com a llengua materna. El català compta amb un nou impuls d’atracció entre les parelles lingüísticament mixtes i fins i tot entre les parelles formades per parlants d’altres llengües. Així doncs, tot i que el percentatge de població que parla amb els pares en català és baix, la proporció de pares que parlen amb els fills en català és molt superior. En el cas de persones que viuen amb algun fill i que no parlen català, el 63% consideren important que els seus fills tinguin un bon nivell de català. Els fills també parlen més en català entre ells que no pas en castellà.

Pel que fa a la llengua més utilitzada amb els amics, la tendència és semblant a la de l’àmbit familiar. El català i el castellà retrocedeixen uns 4 punts a favor del bilingüisme, el francès en recula 2 i el portuguès en puja 1,5. Cal destacar que en el grup d’edat de 25 a 34 anys, menys del 20% utilitza més el català, mentre que en els grups de 15-24 anys i 50 anys o més el percentatge supera el 35%. La distorsió en aquesta franja de 25 a 34 anys s’explica perquè aquest segment de la població és el que inclou més immigració recent.

També és positiu el fet que el 40% de la població consideri el català com a llengua pròpia (39% el castellà, 14% el portuguès i 8% el francès), fet que pot contribuir a augmentar el nombre de parlants de la llengua.

L’interès que mostra la població per millorar el nivell de català és important ja que més de la meitat de la població enquestada afirma que li resultaria molt o bastant interessant millorar el seu nivell, enfront de poc més del 10% de les persones que diuen que els resultaria poc o gens interessant i el 33% que considera que ja té prou nivell de català. A més, la majoria dels enquestats (92%) creu que és molt o bastant convenient conèixer el català per viure a Andorra.

Ara bé: Un bon coneixement i una bona predisposició respecte d’una llengua (sentir-la com a pròpia, creure que és convenient conèixer el català per viure a Andorra i integrar-s’hi, etc.) no necessàriament es tradueixen en un ús més gran d’aquesta llengua. En un país amb un alt grau de fluctuació de la immigració, on moltes persones arriben per treballar i no tenen previst de quedar-s’hi a llarg termini, l’entorn laboral és el principal espai de socialització. En els espais laborals sí que hi ha una segregació de nacionalitats i llengües. És previsible, doncs, que aquest model d’immigrant que arriba a Andorra per treballar, que es troba en un entorn laboral en què el català no és la llengua principal de comunicació i que no té previst instal·lar-se al país a llarg termini (i, per tant, la integració plena al país d’acollida no esdevé una prioritat), faci una tria lingüística purament pragmàtica.

Una societat multilingüe com és l’andorrana té el repte que el català esdevingui la llengua més utilitzada en el conjunt de les relacions socials i no només en els àmbits on actualment és preeminent. Hi ha diversos factors que dificulten aquesta normalització del català: d’una banda, l’afluència continuada de nous immigrants i el fet que els nouvinguts de llengua no catalana es poden relacionar en el seu entorn quotidià, majoritàriament, sense utilitzar el català i mantenen o adopten com a llengua habitual el castellà (un gran nombre d’immigrants treballa en sectors amb una presència escassa del català); i d’altra banda, la població andorrana o ja instal·lada fa anys que és de llengua materna catalana o coneix perfectament el català però que canvia també al castellà en alguns entorns que es consideren, potser de manera inconscient, no idonis o no favorables per a l’ús del català.