Dades sociolingüístiques| Dades sociolingüístiques |
 |
 |
 |
|
Estudi sociolingüístic del 2004. Comparació amb les dades del 1995 i del 1999 L’objectiu de la investigació sobre els coneixements i els usos lingüístics actuals de la població d’Andorra és obtenir informació per:
i sobre la base de les dues fonts d’informació anteriors, establir les línies generals sobre les quals cal actuar per millorar la posició actual del català respecte a les altres llengües. L’univers objecte d’estudi ha estat format per persones d’ambdós sexes, majors de 14 anys, que en l’actualitat són residents al Principat d’Andorra. Aquesta definició coincideix amb la de les investigacions de 1995 i 1999. Perfil sociodemogràfic Les dades facilitades pel Ministeri de Justícia i Interior mostren un envelliment progressiu de la població. Actualment, dues terceres parts tenen més de 34 anys. El grup d’edat més jove, de 15 a 24 anys, és el que més s’ha reduït en els últims 5 anys. La distribució de la població per sexes es manté estable des del 1995, amb una proporció lleugerament més elevada d’homes. Coneixements lingüístics En aquest apartat s’analitza el nivell de coneixement de les principals llengües que es parlen a Andorra: català, castellà, francès, portuguès i anglès. Es valora tenint en compte les quatre disciplines principals de coneixement d’una llengua: entendre, parlar, llegir i escriure. Els resultats mostren un bon nivell de coneixement del català per part de la població, principalment per entendre’l (la mitjana és de 8,4 en una escala de 0 a 10) o per llegir-lo (8 de mitjana). El nivell baixa a una mitjana de 7,2 quan s’ha de parlar i fins a un 5,7 en el cas de l’escriptura. Hi ha un descens lleuger respecte al 1999. El castellà presenta uns nivells de coneixement més elevats. Excepte en el cas de l’escriptura, amb una mitjana de 8,5; en la resta de disciplines el coneixement d’aquesta llengua se situa per sobre de 9. El francès ocupa el tercer lloc, amb uns nivells de coneixement en les quatre disciplines analitzades bastant similars, amb puntuacions mitjanes entre un 4,2 per escriure’l i un 5,6 per entendre’l. Els resultats obtinguts mostren que el castellà és la llengua materna més estesa entre la població del Principat. Tot i el creixement de la població de nacionalitat andorrana i portuguesa en els darrers anys, el 43,4% té com a llengua materna el castellà, xifra gairebé igual a la de 1999. El català, en canvi, ha perdut pes com a llengua materna dins la població. Actualment, i continuant l’evolució negativa que ja es va observar en el 1999, és la llengua en què va aprendre a parlar el 29,9% de la població, un 5,2% menys. Cal destacar l’increment de la proporció de la població amb llengua materna portuguesa, fruit principalment del flux immigratori dels últims anys. Més de la meitat de la població (53,5%) va aprendre a llegir i escriure en castellà. El català ocupa el tercer lloc pel que fa a la proporció de població que hi va aprendre a llegir i escriure (15,7%), després del francès (amb un 20%). En aquest mateix sentit, el portuguès és l’única llengua que varia significativament de forma positiva, i se situa a un nivell pròxim al català. La principal pèrdua del català com a llengua materna s’observa entre el col·lectiu d’andorrans: actualment només és la llengua materna d’un 49,4% de la població de nacionalitat andorrana, fet que representa una disminució de 12 punts respecte dels resultats de 1999. En canvi, entre els espanyols s’aprecia una tendència a l’estabilitat (al voltant d’un 30% tenen el català com a llengua materna). Usos lingüístics Els usos lingüístics s’han analitzat en els àmbits següents:
En els hàbits lingüístics a casa, cal destacar que el castellà passa a ser la llengua més parlada, mentre que al 1999 ho era el català. Amb els amics, el català ha deixat de ser la llengua principal, i continua la seva tendència decreixent. L’ús igual del català i el castellà també ha disminuït significativament. De nou, és el castellà la llengua que en surt reforçada, amb un increment de 12,2 punts en els últims cinc anys. A l’hora d’analitzar els usos lingüístics a la feina, s’han diferenciat dos àmbits: les relacions internes i les relaciones externes. Les relacions internes tenen en compte la interacció dels individus amb companys de feina, caps, subordinats...; en definitiva, persones que treballin dins la mateixa organització, ja sigui pública ja sigui privada. L’àmbit de relacions externes té en consideració els contactes mantinguts amb clients i proveïdors, només en el cas de persones que treballin en el sector privat. Respecte a les relacions internes, com a llengua més utilitzada s’imposa el castellà (42,4%). El català, amb un 37,9%, queda relegat a segona força lingüística. Les relacions externes amb clients i proveïdors és un dels pocs àmbits on el català continua sent la llengua predominant (el 45,9% utilitzen més el català, davant del 33,2% que utilitza més el castellà). En els usos lingüístics amb l’Administració pública, s’han analitzat les relacions dels usuaris amb les principals entitats públiques: Govern, comuns, CASS, STA, FEDA, Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Servei d’Immigració, Batllia, Servei de Policia... Dins d’aquest àmbit el català continua sent la llengua més utilitzada, amb una proporció del 69,1%, tot i que aquesta xifra representa una disminució de 5,1 punts respecte del 1999. Pel que fa als usos lingüístics en altres contextos, s’ha estudiat un conjunt de vuit situacions concretes del món socioeconòmic: quan va al metge o al dentista, quan va a comprar a uns grans magatzems, quan va a menjar a un restaurant, quan agafa el taxi o l’autobús, quan va a comprar a una botiga, quan va a prendre alguna cosa al bar/pub/discoteca, quan va al banc/companyia d’assegurances/gestoria i quan va a la perruqueria o al barber. L’agrupació d’aquestes situacions segons l’ús del català permet definir tres tipologies de situacions:
En els tres tipus de situacions definides hi ha una disminució del català com a llengua més utilitzada, amb un descens més acusat en el cas de les situacions intermèdies i desfavorables (6,8 i 7,1 punts de diferència entre el 1999 i el 2004, respectivament). En canvi, l’ús exclusiu del castellà experimenta un creixement durant els últims anys. Les persones entrevistades també havien de contestar, considerant totes les seves relacions a Andorra (amb la família, a la feina, amb l’Administració pública, amb entitats privades...), quin percentatge del seu temps utilitzaven cada llengua. Si el 1999 el català era la llengua més utilitzada (el 46,3% del temps es parlava en català, davant del 39,5% en castellà), actualment l’ordre s’ha invertit i ha estat superat pel castellà (el 42,8% del temps es parla castellà, davant del 40,6% que es fa en català). Indicador lingüístic A partir del nivell de coneixement i d’ús de cada llengua, s’ha elaborat l’indicador lingüístic, una puntuació que permet analitzar-ne l’evolució durant els últims anys. El rang de valors que pot prendre aquest indicador se situa entre un valor mínim de 0 i un valor màxim de 100. Els resultats mostren una disminució significativa de l’indicador de català (48,5), principalment causada pel descens de l’ús, i no pas per la falta de coneixement. Observant l’evolució en el temps, es constata una tendència decreixent, més accentuada els últims anys (la disminució en el període 1999-2004 és de 5,4 punts, mentre que en el període 1995-1999 va ser de 2,4 punts). El castellà té una evolució positiva, al contrari que el català. El seu indicador passa de 58,2 a 60,8 els últims cinc anys. L’indicador del francès s’estabilitza (18,5), mentre que el del portuguès s’incrementa de forma significativa fins a l’11,4. Els indicadors d’aquestes llengües, però, continuen en nivells molt baixos, motivats per un coneixement i un ús molt reduïts. Actituds cap al català Les actituds cap al català de la població d’Andorra s’han mesurat a través de la tria d’un conjunt de vuit parelles de frases. En termes generals, una gran part de la població considera que encara queda molt per fer per afavorir l’ús del català a Andorra (71,2%). També hi ha una majoria que està d’acord amb la idea que, des del punt de vista professional, és més important dominar el català que el castellà (70,5%), o que l’anglès o el francès (67,8%). També hi ha una opinió estesa que és fàcil trobar feina a Andorra tot i no saber català (61,0%) i que l’Administració pública ja fa prou per la difusió del català a Andorra (58,9%). En canvi, hi ha divisió d’opinions sobre si el català resulta imprescindible o no per integrar-se al país, sobre si els empresaris haurien d’obligar els treballadors a parlar català i sobre si caldria acreditar coneixements de català per obtenir la renovació del permís de treball. Amb l’objectiu de detectar grups de població amb actituds diferenciades, s’ha dut a terme una anàlisi de segmentació de la població, que ha permès definir quatre grups d’individus amb característiques pròpies. A continuació s’exposen les característiques principals que defineixen aquests grups:
Conclusions Els resultats de l’estudi mostren que, en termes generals, s’ha produït un deteriorament de la posició del català envers la resta de llengües que es parlen a Andorra. Aquesta pèrdua ha anat a favor del castellà principalment. Les causes d’aquesta evolució negativa del català poden ser les següents:
Tot això provoca un canvi en el comportament lingüístic de la població, cada vegada menys favorable al català, que es tradueix en les situacions següents:
Dins aquest entorn, a l’hora de definir futures estratègies per afavorir l’ús del català a Andorra, caldria tenir en compte dues consideracions importants:
|